En arts plàstiques, il·lusió òptica que fa semblar real allò que és pintat o dibuixat. S'utilitza, sobretot, en decoració i en grans pintures murals.
En francès: trompe l'oeil, enganyar l'ull

ESBÓS

Dibuix preliminar que serveix de base per fer una obra. Se sol fer a llapis, carbonet o amb pintura molt diluïda. A l'acció de fer un esbós se li diu esbossar. Els esbossos també es poden considerar obres acabades per sí mateixes

ESCORÇ

Forma de representar una figura que en la realitat estaria disposada perpendicularment o obliquament al pla del quadre, és a dir, estirada en direcció a l'espectador i que, per tant, les seves dimensions es veuen reduïdes considerablement

ESGRAFIAT

Decoració d'algunes façanes consistent en un motiu bicolor en dos plans de morter, resultat de gratar amb un punxó els dibuixos traçats prèviament a la capa superficial d'arrebossat i fer-la saltar perquè es vegi la capa de sota, de diferent color.

EXPRESSIONISME

Moviment artístic nascut a finals del segle XIX totalment diferent al realisme que caracteritzava els impressionistes. Les obres més típiques intenten reflectir, de forma brusca i inquietant, les angoixes i els sentiments de l'home davant la incertesa dels temps contemporanis.
El terme fóu introduït per un crític d'art alemany i editor de la revista d'avantguarda Der Sturm (La Tormenta).

EXPRESSIONISME ABSTRACTE
Designació col·lectiva per a les diferents tendències pictòriques immaterials dels anys 40, 50 i 60, en les que el color, la forma, i la tècnica són les úniques formes d'expressió.
FANG
Argila natural, composta de silicat d'alumini, a vegades contaminat per òxid de ferro. Es treballa afegint material (modelatge) i el seu principal problema consisteix en la poca resistència al propi pes, per això l'obra ha de ser buida de dins, sobretot si s'ha de coure.
D'escultures fetes amb fang en podem destacar de vàries classes:
· terracota: figura de fang cuit, policromat o no. La tècnica de la terracota consisteix en pastar l'argila i deixar-la assecar a l'ombra. Quan està seca es cou en el forn. Si es vol que la peça adquireixi una tonalitat vermella s'ha de fer la combustió amb oxigen (oxidada); en canvi, si es vol que aconsegueixi una tonalitat grisosa o negra s'ha de fer la combustió sense oxigen (reduïda).
· ceràmica: art de fabricar vaixelles o recipients. La tècnica més antiga de treball és l'enrotllat en espiral tot i que ja de molt antic l'home va aprendre a fabricar-ne amb torn o amb motlle. Segons el material i la temperatura de cocció, en la fabricació de ceràmica es distingeixen:
- pisa: argila fina, opaca, de color blanc ivori. Cuita entre 1000º i 1300º.
- majòlica: loza amb esmalt de reflexes metàl·lics.
- porcellana: pasta d'argila blanca composta de caolí i feldspat. Cocció a altes temperatures. Peces resistents.
- gres: argila amb molt sílice. Vitrifica a temperatures elevades (1300º). Peces molt dures, de parets fines i gairebé transparents.

FAUVISME

De fauve, fera. Moviment sorgit el 1905 (i desfet cap el 1908) en el qual els seus pintors utilitzen només tons purs, sense relació amb la realitat, i distorsionen les formes figuratives.
Els precedents són els postimpressionistes i el seu principal representant artístic i teòric va ser H. Matisse
FORMA EXEMPTA
(en castellà es coneix també com a escultura de bulto redondo). Es representa la figura independent del marc arquitectònic o fora del pla. Permet contemplar l'objecte escultòric des de qualsevol angle (360ª). Segons la posició de la forma poden ser:
DEMPEUS: representa una figura única situada en posició aixecada (a peu dret).
SEDENT: representa una figura en posició asseguda.
ORANT: es representa la figura de genolls, en actitud de pregària.
EQÜESTRE: es representa la figura sobre un cavall.
JACENT: es representa la figura estirada o ajaguda.
BUST: anomenat també retrat. Representació parcial de la figura humana, la part superior (cap, coll i part superior del tòrax).
TORS: representació parcial de la figura humana, sense les extremitats ni el cap.
GRUP: representa dues o més figures humanes o animals, o totes dues, en el mateix tema

FOSA
(també anomenada BUIDATGE). Consisteix a preparar un motlle on es vessa metall escalfat fins a l'estat líquid. Un cop refredat el metall, es trenca el motlle i queda l'obra a la vista. Una de les tècniques específiques de la fosa és l'anomenat mètode de la cera perduda, molt emprat per aconseguir obres amb una fina capa de material

FRESC

Pintura executada sobre un mur amb una capa de calç humida i amb pigments diluïts en aigua. Si tot es fa correctament, els colors queden indissolublement fixats a la paret.
No s'acostumen a retocar un cop secs, per tant, s'ha de treballar sempre mentre la paret és humida

FROTTAGE
En francès, fregament. Tècnica de dibuix desenvolupada el 1925 per Max Ernst consistent en fregar un llapis sobre un paper col·locat damunt d'una superfície amb irregularitats (fusta, roba, marbre, etc.).
FUTURISME

Moviment artístic fundat per Marinetti el 1909. Busca expressar el dinamisme de la vida moderna, mecanitzada i industrialitzada, provocant la sensació del moviment, simultanejant les posicions successives dels cossos, etc. Defensa la velocitat, les màquines i la violència i menysprea els valors tradicionals. Balla, Carrá, Severini i Boccioni en són les figures més destacades. Es va acabar amb la 1a guerra mundial.

GÒTIC

Moviment desenvolupat entre els segles XII i XV a Occident. És més complex, dinàmic i lluminós que el Romànic, al qual succeeix. En pintura els personatges es disposen seguint una perspectiva jeràrquica

GRAVAT

Procediment amb el qual es crea una imatge sobre una matriu o planxa, i mitjançant un tòrcul s'estampa la imatge sobre el paper. N'hi ha dos tipus fonamentals: aquell on la planxa es treballa de manera que el dibuix quedi en relleu (sobre fusta: la xilografia; sobre pedra: la litografia) i queden estampades les parts en relleu, i aquell on el dibuix queda en buit (sobre planxes metàl·liques: l'aiguafort, l'aiguatinta) i queden estampades les parts on hi havien els solcs

ICONOGRAFIA

Ciència que estudia el significat formal i conceptual de les imatges. Conjunt de les representacions figurades sobre un tema

IMPRESSIONISME

Moviment cultural que es desenvolupa a partir del 1872. Els impressionistes van aplicar a la pintura l'estudi científic de la llum i del color. Pintaven del natural i a l'aire lliure, intentant captar el moment fugaç, la impressió instantània i els efectes atmosfèrics de la llum.
És un tipus de realisme que derivaria, després, cap a tècniques com el divisionisme.
Monet, Renoir, Pissarro, etc. són exemples d'autors que van seguir aquest moviment. El terme Impressionisme va sorgir com una burla partint del títol d'un quadre de Monet

LITOGRAFIA

Tècnica del gravat basada en el fenomen de la repulsió existent entre l'aigua i les matèries grasses, en què el dibuix és fixat mitjançant una base grassa damunt la pedra litogràfica o bé damunt una planxa metàl·lica de zinc o alumini

MANIERISME

Estil de transició entre el Renaixement i el Barroc, caracteritzat per un excés de refinament, el lleuger estirament de les figures, les línies corbes que formen les esquenes i malucs de les figures lleument tortes, etc

MARINA
Representació d'un paisatge marí.També es diu del tipus de format més allargat dels bastidors.

MODERNISME

(o Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra, Jugendstil a Alemanya, etc.)
Estil nascut a finals del segle XIX, amb molta decoració orgànica i natural, gran dinamisme i amant de l'arabesc fantàstic. Un dels seus grans mèrits és haver adequat els productes artístics a la vida moderna i els objectes moderns al gust artístic. Destaca la seva influència en les arts industrials i decoratives. El Modernisme deixaria pas més tard al Noucentisme

MUR
Es un suport continu que serveix per tancar un espai. L'espai format entre dos murs s'anomena crugia. En el mur hem de considerar els elements següents:
- aparell: és la forma en què es troben disposats els materials a l'interior del mur.
- parament: són les superfícies exteriors del mur.
- morter: és la capa de material formada per ciment o calç, barrejat amb aigua i sorra (farciment).
Els murs es poden classificar de moltes maneres diferents:
* pel material poden ser de terra, de rajol o de pedra.
* per la forma poden ser irregulars (ciclopis, maçoneria -pedres petites unides per fang o ciment- i maçoneria per filades) i regulars (carreus són les pedres tallades regularment, i poden ser disposades en isòdom -carreus d'una mateixa alçada- i pseudoisòdom -carreus de dues alçades diferents-; també poden ser disposades en encoixinat o de forma poligonal). El mur pot introduir també faixes.
El mur que està fet amb materials pobres pot ser recobert per altres materials i parlem d'enfoscat (primera capa de barreja -guix i mortir- ennegrida amb carbó), d'enlluït (segona capa més fina i blanquinosa) i esgrafiat (decoració que es forma amb vàries capes de barreja de diferent color, rascant les capes superiors per deixar al descobert alguna de les inferiors).Hi ha parts del mur que poden enquadrar espais buits: els elements que sustenten reben el nom de muntants i la part sustentada dintell o llinda si és recta, i arc si és corba.